<< < > >>
Este ha sigut un viatge especial. El meu germà
se n’acabava d’anar a viure a prop d’Oxford i vam decidir fer-li una visita.
Per això, els llocs on anem i la distribució per dies ve una miqueta marcada
per la disponibilitat del meu germà en el treball i un acord en el que tots dos
volíem vore. El resultat, però, és molt
i molt positiu. La zona és preciosa, el menjar és bastant bo i molt bonic i
curiós tot el que vam visitar.
Blenheim Palace |
El nostre campament base és a Woodstock, un
poble a uns 10 km d’Oxford, que no s’ha de confondre amb la seu del mític
festival hippy de finals dels 60 que està als Estats Units. I ho és, simplement, perquè és on
viu el meu germà. Des d’ací ens mourem a les precioses i tranquil·les zones
dels voltants, bé, dels voltants relativament, perquè baixarem uns 40 km al sud
fins a la zona del Vale of the White Horse, i anirem 70 km a l’est, fins a
Windsor. Són, però, llocs difícils d’arribar en transport públic i que visitem
aprofitant que tenim un cotxe de lloguer.
No crec que diga res que no sàpiga ningú, però
el temps és molt imprevisible. Tan bon punt plou, que ix el sol o fa un vent
gelat que pela. Nosaltres vam anar a finals d’octubre i ens va fer molt de
fred, tant, que fins i tot vaig acabar comprant-me uns guants perquè tenia les
mans congelades. També és cert que ens van comentar que només una setmana abans
havia fet bastanta calor. Així que la recomanació seria: porteu roba pensant en
tot! Una de les coses bones del fred, és que molts pubs ja encenien les
eixumeneres i l’ambient era molt agradable!
Pel que fa al menjar i als horaris. Deixant de
banda Oxford i Windsor, que són més grans i més turístiques, heu de pensar que
com a molt, vos serviran sopar fins a les 9 de la nit. Més tard, la cuina ja
està tancada. Nosaltres, bàsicament, vam menjar a pubs. La diversitat del menú
no és que siga molt gran, però el menjar és molt acceptable. Com a recomanació,
el pastís de carn.
El podreu trobar en moltes versions, de pollastre i porros, de conill, de
formatges... tot i que per a mi un dels millors és el de vedella estofada a la cervesa.
Boníssim i molt contundent! A més d’això, als pubs també trobareu sandvitxos,
ensalades , hamburgueses o plats combinats. Els acompanyaments acostumen a ser poc saborosos: verdura
rebullida, mini-ensalada o creïlles fregides.
No cal dir massa dels esmorzars! A nosaltres
ens entrava a l’hotel on estàvem i vam disfrutar molt amb el “Full English Breakfast”:
amb ous remenats, unes boníssimes salsitxes artesanes amb un toc de fumat,
tomaca, xampinyons i el beicon anglès, més semblant a llom fumat que al que
entenem ací per beicon. Llàstima que no vaig fer ni una foto dels desdejunis!
I pel que fa a la beguda, cal destacar les
cerveses Ale,
no tenen gas i són bastant fortes. Hi ha pubs tradicionals que fan la seua i cadascuna
té el seu gust particular. Vos recomane que en tasteu!
Aquesta volta, perquè sabíem on anàvem i que
necessitaríem moure’ns, vam llogar un cotxe. Vam reservar-lo per internet abans
i el vam recollir a l’aeroport. La
veritat és que ens va fer molt de servei perquè en transport públic no haguérem
pogut visitar-ho tot. Si viatgeu en cotxe és important que conegueu un servei
molt estès per Anglaterra que és el Park & Ride.
Són uns aparcaments dissuasius per a evitar que els visitants entren en cotxe fins al centre de les ciutats.
Es troben a la perifèria i pots deixar allà el vehicle – pagant a voltes una
miqueta – i anar en autobús fins al centre de la ciutat. Nosaltres ho vam fer
per a anar a Oxford. Vam deixar el cotxe pel matí (ens va costar 1’5 lliures
tot el dia), vam mirar fins a quina hora teníem autobús per a tornar, vam
comprar els tiquets per al bus i no vam tindre cap problema. Molt millor que
haver d’entrar a la ciutat, buscar pàrquing... Per a la visita a Windsor no ho
vam fer, vam entrar fins allà en cotxe i vam deixar-lo en un dels molts
pàrquings que té la ciutat. La raó, trobe que no vam trobar cap Park &
Ride, perquè no recorde ni discutir-ho.
Oxfordshire està situat al nord-oest de
Londres, bastant a prop. Així que per a arribar podeu fer-ho des de qualsevol
dels aeroports de l’entorn de la capital britànica. Nosaltres vam volar fins a
Gatwick, perquè és on es va eixir millor de preu, però crec que el que està més
propet és Heathrow.
Com sempre, hi ha hagut coses que m’han
sorprès i també algunes curiositats:
- El nivell de vida de la zona és molt i molt alt. Les cases són precioses, els pobles molt bonics i només veus que cotxes cars per les carreteres! La gent que viu ací viu molt i molt bé.
- La gent és molt agradable, tot i que es diu això tòpic que els anglesos miren malament als estrangers... A destacar sobretot els rectors de les esglésies. En cada poble acostumen a haver vàries esglésies, una per a cada confessió (catòlica, anglicana, metodista...). I cada volta que entres a veure’n una, el rector se t’acosta per a parlar amb tu. A voltes t’expliquen coses curioses de l’església, altres només et saluden i et pregunten d’on vens i en altres, fins i tot, hem estat parlant de futbol. Això sí, mai ens han dit res de si volem resar o si som d’una confessió o altra. A mi això m’ha agradat.
- Hi ha molts turistes espanyols a Oxford. Però si te n’ixes de la ciutat, pràcticament eres l’únic visitant estranger.
- Es menja molt millor del que es diu, recomanable els pubs.
- Fa més fred del que m’esperava! Comproveu la previsió del temps i porteu roba pensant en totes les situacions meteorològiques possibles.
- Penseu que la majoria de llocs per a visitar tanquen molt prompte, a les 5 o així. També els pubs i restaurants, més tard de les 9 només vos donaran de menjar a zones turístiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada