diumenge, 24 de juny de 2012

Berlín - 7è Dia


Després d’una nit de tempesta, el dia s’alça ennuvolat, però sense pinta que haja de ploure. És ja el penúltim dia a Berlín, així que després d’un molt bon esmorzar anem caminant cap al Tiergarten, el gran parc central de la capital alemanya. Per arribar, tornem a passar per la zona governamental. Així que com que no plou aprofitem per a fer algunes fotos més.



Bundeskanzleramt
Reichstag
Reichstag
Tirem cap a l’oest i passem per davant de la Haus der Kulturen der Welt, la Casa de les Cultures del món que compta amb un carrilló que toca cada dia a les 12 i a les 18 hores.


Carilló de la Haus der Kulturen der Welt
L’edifici principal va ser construït en 1957 per Hugh Stubbins. L’arquitecte nord-americà va dissenyar-lo amb un sostre ondulat, que es va enfonsar en 1980 per problemes estructurals.


Haus der Kulturen der Welt
Continuem el passeig per la vora del riu. És una zona tranquil·la, i tot i no entrar a dins del Tiergarten ja s’intueix la verdor del lloc. Finalment arribem fins a l’SchlossBellevue. És un edifici blanc d’estil neoclàssic construït en 1785, residència del president d’Alemanya. No es pot visitar.


Schloss Bellevue
Baixem per Spreeweg Paulstrasse i de seguida arribem a la Grosser Stern o Gran estrella, encreuament principal de les avingudes que travessen el parc i on es troba la Siegessäule amb la Columna de la Victòria al mig. El monument va ser construït per a commemorar les victòries militars de les tropes prussianes al s.XIX. Es va instal·lar en un inici al davant del Reichstag, però els nazis el van traslladar ací el 1938 per a deixar lloc al seu projecte urbanístic Germània. Per 2’2 euros, es pot entrar i pujar fins als peus de l’escultura, però les vistes no sé si seran massa espectaculars – més que res perquè està envoltada pel parc i ja està. Nosaltres no entrem.


Grosser Stern
Columna de la Victòria 
Una de les principals vies que la creuen és l’Strasse des 17 Juni. Als seus inicis es deia Charlottenburger Chausse ja que comunicava la ciutat amb el palau de Charlottenburg. Des d’on estem es veu allà al fons la porta de Brandenburg.


Straße des 17 Juni
Deixem de banda el carrer i ens endinsem per un dels molts camins i senders del Tiergarten. Costa immaginar que un lloc tan verd, tan bucòlic, no fa massa, després de la II Guerra Mundial, va quedar totalment despoblat d’arbres. Els berlinesos els van tal·lar per a utilitzar la fusta per a calfar-se i el terreny el van destinar per a plantar creïlles. Ara ja no queda cap record de tot allò, sinó verdor, humitat i tranquil·litat en les seues 210 hectàries de superfície.


Tiergarten

Diversos estanys i riuets el travessen, creant racons preciosos on podries estar-te hores i hores fent més i més fotos!




Passejant passejant, arribem a la Rousseauinsel, una illleta dedicada a Jean-Jacques Rousseau.



Anem caminant amb la calma, disfrutant del bon temps i del lloc. De quan en quan ens trobem algú, com més turistes i alguns berlinesos en bici.




I arribem fins al Luiseninsel, un jardinet dedicat a la reina Lluïsa amb moltes flors.



Ja arribem cap al final del parc...



... però abans volem visitar el Sowjetisches Ehrenmal, el monument soviètic en record dels soldats caiguts. Així que ens dirigim cap al nord i tornem a ixir a l’Straße des 17 Juni des d’on tenim vistes de la Porta de Brandenburg i de la Columna de la Victòria.



El Sowjetisches Ehrenmal va ser construït en 1945 i encara hui en dia és un lloc de commemoració, per exemple cada 8 de maig se celebren cerimònies per a recordar el dia en què va acabar la II Guerra Mundial. Es tracta d’una construcció molt soviètica, una espècie d’arc de triomf coronat per l’escultura d’un soldat soviètic. La flanquegen dos tancs, els que es diu que van ser els primers en entrar a la ciutat.


Sowjetisches Ehrenmal

Després d’una visita ràpida, tornem a endinsar-nos una miqueta en el Tiergarten, i arribem a una zona amb gespa i unes grans pedres. És la Global Stone Project, projecte global de pedres, la idea d’un senyor que volia representar en un jardí de pedres els continets, així com valors com l’amor, l’esperança o la pau. 


Global Stone Project

D’ací, ixim a prop de la Postdamer Platz. Com que encara és prompte – hem estat unes dues hores pel parc – decidim tirar caminant cap a Kreuzberg. De camí passem per davant del Bundesrat, la cambra de representació territorial (dels Länders) d’Alemanya...


Bundersrat
... el Museum für Kommunikation Berlin, el museu de les comunicacions, que té, just al seu davant, un semàfor completament empaperat d’enganxines promocionals!



Museum für Kommunikation Berlin
... la Marion-Gräfin-Dönhoff-Platz, una periodista alemanya que va participar en la resistència contra Hitler...


Marion-Gräfin-Dönhoff-Platz
Anem passejant per un barri que ja es veu que és de classe treballadora. Són edificis gens vistosos, uns qualsevol que podries trobar en qualsevol ciutat europea. Ens aparem a dinar un Currywurst en una paradeta del carrer que sembla eixida dels anys 80, i una miqueta més endavant en un bar a fer un cafè. Ja ha canviat la població del barri i es veu la influència turca. Ens acostem a Oranienplatz i la majoria de bars, restaurants i tendetes estan regentades per turcs. La veritat és que el barri, tot i ser de classe treballadora, és molt mono, i trobes detallets com edificis decorats, pintats molt bonics.







Anem passejant per Oranienstraße fins a arribar a Görlitzer Bahnhof. Una estació de metro en alt, i és que per esta zona les vies del metro passen elevades.



Creuem i continuem caminant per Wiener Straße, pel costat de Görlitzer Park.



Görlitzer Park és un parc bastant salvatge. Està envoltat de murs i en les entrades que anem trobant hi ha tios que ens ofereixen alguna coseta. De totes maneres, tampoc és que hi haja massa sensació d’inseguretat.


Görlitzer Park
El creuem pel centre, on hi ha una espècie d’esplanada i molta gent fent barbacoes,  i pugem per Curvrystraße. Ens dirigim cap al bar Barbie Deinhoff’s, un local molt kitsch, recomanat per la guia. Però quan arribem està tancat! Llàstima!


Barbie Deinhoff's
Així que entrem al bar de la vora a fer una cerveseta i per sorpresa nostra veiem que té cendrers. Sembla que hi ha alguns locals a Berlín on sí que es pot fumar. De totes maneres, per l’hora que és, està buit, només nosaltres i una altra taula. Acabem de passar la vesprada passejant pel barri i contemplant els molts murals i pintades que hi ha!



Sopem, agarrem el metro i cap a l’hotel, a descansar, que només ens queda un dia a la ciutat!


Mostra Berlín - 7è Dia en un mapa més gran