dissabte, 5 de novembre del 2011

Berlín - 1r Dia

Introducció    Dia 1    Dia 2(1)    Dia 2(2)    Dia 3    Dia 4    Dia 5    Dia 6    Dia 7    Dia 8    Menjars  
<<    <                                                                                                                          >    >>
Viatgem a Berlín a principis de setembre. És una decisió que hem pres pensant que hi hauria menys turistes, els preus ja serien més econòmics i no faria ni massa calor ni massa fred. Buscant dades meteorològiques vam veure que les temperatures no baixaven massa i que al setembre plovia menys que, per exemple, a l’agost. Al final, però, el temps no ens va acompanyar del tot, de 8 dies ens va ploure a 4. I va fer molt de fred en 2. També ens va fer ratets de bon temps, i moments de molta calor. Pot ser vam tindre mala sort, perquè esta setmana he tornat a mirar la previsió meteorològica a Berlín i tots els dies feia sol.


L’avió ix de l’aeroport de Barcelona cap a les 10 del matí i arribem a l’aeroport de Tegel cap a les 12:30. Tenim l’hotel al barri jueu, així que després de recollir les maletes ens dirigim cap al centre de Berlín. Al final arribem a l’hotel cap a les 13:30, deixem les maletes a l’habitació i eixim a començar a conèixer la ciutat. Després de dinar un döner en un local de la vora de l’hotel, de patir una picada de vespa (ja és mala sort començar així un viatge!) comencem la ruta per Scheunenviertel. Tirem per Oranienburger Strasse. Just a la cantonada amb Lienenstrasse està la Kunsthaus Tacheles, un antic centre comercial que va quedar molt danyat durant la II Guerra Mundial. Va ser ocupat als 90 i des de llavors s’ha utulitzat com a centre cultural, d’exposicions, taller artístic... Ara, però, no entrem.  


Girem per Lienenstrasse,  un carrer amb bastants bars i llocs on menjar, sobretot tocant a Oranienburger Strasse. Una miqueta més endavant ens trobem una cosa que ens xoca, les tanques per a protegir les obres, esvorancs, etc són de fusta!


Al pati d’un edifici veiem el que sembla un mamut pujat a un arbre:


La veritat és que la primera impressió de la ciutat ja ens està agradant bastant, amb edificis curiosos, alguns antics, moltes plantes i arbres i coses una miqueta friquis.

Més endavant, al mateix carrer, es troba l’Institut KW d’Art Contemporani un taller i plataforma d’art cooperativa que té fama internacional que es troba en una antiga fàbrica de margarina. Al pati hi ha una cafeteria, el cafè Bravo, on serveixen també menjar.


Girem per Tucholoskystrasse fins arribar altra volta a Oranienburger Strasse. Passen pel davant d’un edifici molt bonic que encara no sé què és!


I arribem davant la Neue Synagoge o Nova Sinagoga. Amb una magníficia cúpula daurada, és la sinagoga més gran de Berlín. L’edifici original va ser construït a finals dels s.XIX i era un dels monuments més importants de la ciutat per la seva bonica decoració i arquitectura. Durant la nit dels vidres trencats va ser assaltada i saquejada però un policia local va impedir que també fóra cremada. Això la va salvar de la destrucció total, tot i que no va tindre tanta sort durant la guerra, quan a sobre d’ella van caure algunes bombes. Als anys 90 va ser reconstruïda i ara, més que un lloc de culte, és un centre cultural.


Nosaltres no entrem a la sinagoga, sinó que continuem avançant pel carrer. Ja de lluny veiem la que silueta que trobarem pràcticament des de tot Berlín, la torre de televisió.


La següent parada en la notra ruta és una miqueta més avall, al Hackesche Höfe un complexe de 8 patis comunicats, molt bonics, plens de tendetes, cafès i restaurants. Un dels més impressionants és el primer, amb rajoletes per totes la façanes, però tots tenen algun encant i val la pena pegar una volteta.



Una de els tendetes que podreu trobar és la de l’Ampelmann, el curiós ninotet dels semàfors del Berlín Oriental. És bàsicament una tenda de souvenirs, amb samarretes, bolsos, paraigües amb la figureta estampada.


Ixim pel carrer de dalt que és el que dóna al 8è pati, Sophienstrasse.



I parem a fer-nos un cafè a un altre pati.


Està just a la vora de la nostra pròxima parada, el Sophie-Gips-Höfe, 3 patis d’una antiga fàbrica de màquines de cosir i que ara són cases, oficines i tendes. Al pati central hi ha una cafeteria que té molt bona pinta.


Ixim també pel carrer de dalt, Gipstrasse, i tirem direcció Rosenthaler Strasse on trobem un bar curiós però que està tancat:



Anem pujant pel carrer trobant-nos algunes curiositats...




Girem per Invalidenstrasse i tornem a fer-ho a Ackerstrasse, on passem per la vora d’un cementeri que ens crida l’atenció per com d’arbrat i verd és.



De seguida arribem fins al Gedenkstätte Berliner Mauer el Memorial del Mur de Berlín. És el tros de mur extern més llarg que es conserva, 1’4 km, i han deixat que es veja la coneguda com a “franja de la mort”, és a dir l’espai que hi havia entre el mur intern (el que donava al Berlín Oriental) i l’extern (el que tocava al Berlín Occidental), una zona pelada, sense res, només il·luminació i torres de vigilància, i on si els militars de l’Est veien a algú intentar creuar podien disparar-li . Jo el recomane molt, em va impressionar, perquè et fas una idea més real del que suposava el mur en el dia a dia de les persones.


El memorial es divideix en 3 zones al llarg de Bernauer Strasse i consta d’un centre de visitants i un de documentació. La Secció A és la més antiga i les Seccions B i C tot just les han obert este estiu. Nosaltres comencem la visita pel centre de documentació, que és gratuït, amb un recull de tots els documents que fan referència a la construcció del mur, així com una exposició que t’explica moments importants i les fases. Crec que val la pena fer-li un cop d’ull. Des del capdamunt del centre es té una bona panoràmica de part de la zona.



Continuem el recorregut visitant part de la secció B, que com que l’acaben d’inaugurar, només té la informació en alemany. Tampoc és cap problema, al centre de documentació ja hem vist que ací hi havia unes cases, que primer van tapiar, van obligar a la gent a marxar, i finalment van derruir. També van tombar a terra una església del segle XIX, perquè just estava al mig de la franja de la mort. Ara, al seu lloc, han construït la kapelle der Versöhnung, la capella de la reconcilació.




El següent que visitem és la secció A. En esta zona hi havia part d’un cementeri. Per a fer el mur, més de mil tombes van ser reubicades. Ací es pot veure també el que es diu “la Finestra del Record”, un panell amb fotografies de les persones que van morir intentant creuar el mur, alguns d’ells xiquets. I han deixat en peu els llums originals que hi havia i es poden veure els camins per on patrullaven els guardes. La veritat és que és molt recomanable de visitar.




Baixem per Gatensrasse, girem a Linienstrasse fins arribar a Koppenplatz. Ací hi ha una escultura que recorda la marxa forçada que van haver de fer els jueus. Es diu “l’habitació oblidada” i és una taula i dues cadires, obra de l’artista Karl Biedermann. Bé, no està malament.



Continuem baixant per Grosse Hamburger Strasse i passem per davant de la “Missing House”, un forat buït on abans de la guerra hi havia un edifici destruït per una bomba.



Cal destacar també unes plaquetes que ens vam anar trobant pel carrer en molts llocs. Són uns quadradets que volen recordar als jueus que vivien allí i que van haver de marxar i van ser morts als camps de concentració.




Passem per davant del primer cementeri jueu, el Alter Jüdischer Friedhof, que està tancat i no entrem. Al davant hi ha un monument a les Víctimes Jueves del Feixisme, una escultura de 1958 de Will Lammert, que representa 13 dones.



Després del llarg recorregut del dia tornem cap a l’hotel, parant abans a sopar a un restaurant alemany que estava propet i que no valia res! Es troba a Torstrasse amb Novalistrasse. Ho dic per a que NO aneu. 



Mostra Berlín - 1r Dia en un mapa més gran


Introducció    Dia 1    Dia 2(1)    Dia 2(2)    Dia 3    Dia 4    Dia 5    Dia 6    Dia 7    Dia 8    Menjars  
<<    <                                                                                                                          >    >>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada