En el quart dia a Nova York encara tenim forces per a fer una llarga caminada! És dissabte i comencem baixant per la Sisena Avinguda, que està totalment tallada al trànsit i on s’ha muntat una espècie de “mercadillo”. Pots trobar des de paradetes de menjar, a altres on pots comprar roba, cinturons, sabates...
Ens desviem a l’esquerra fins a tornar a arribar a Times Square, que vages les voltes que vages, sempre impressiona.
La idea és agarrar el metro i baixar fins al Soho, però estan d’obres a la línia i hi ha una part tallada... total, que acabem baixant a peu. Tirant avall per la Vuitena Avinguda prompte s’arriba a l’Oficina Central de Correus, sense gran cosa a vore, només un gran edifici envoltat de columnes.
Al costat es troba el Madison Square Garden, l’estadi esportiu i de concerts, on quan anem anuncien una actuació de la Britney Spears. Per fora no és gran cosa, per dins hi ha una espècie d’exposició de totes les coses importants que han succeït a l’estadi, com ara finals jugades, rècords esportius...
La visita continua pel barri de Chelsea, una zona amb moltes galeries d’art, però abans fem un stop en una cafeteria típica, d’aquestes amb seients d’escai, on el cambrer ens va reomplint la tassa i a nosaltres ens canta cançons italianes perquè es pensa que som italians (és el que té parlar català, que descol·loques una miqueta la gent!)
El passeig pels carrers de Chelsea ens porta fins a la vora del riu Hudson i el Chelsea Waterside Park. Hi ha un passeig a la vora del riu on hi ha molls per a vaixells i es pot vore a l’altra riba del riu New Jersey i fins i tot intuir la figura de l’Estàtua de la Llibertat.
Fa un dia horrorós i es posa a diluviar, de manera que el paraigües, com a molt, evita que et banyes el cap. Però els peus queden xopats xopats! Així que parem a dinar abans del previst al Chelsea Piers, una zona d’oci.
Després de dinar, i ja amb els peus més secs, tornem cap al centre passejant per Chelsea. És un barri amb edificis antics, d’aquests de rajoles i escales d’emergència a les façanes.
Caminant caminant arribem fins a Chinatown, que cada volta és més i més gran! El que més crida l’atenció d’aquest barri és que és cert que tot tot tot està en xinès. Des dels rètols dels establiments, bancs a fins i tot el McDonalds o el Burguer King.
Comencem el recorregut per Canal St on totes, absolutament totes les tendes són xineses!
I anem passejant per alguns dels carrers del barri, i on anem trobat paradetes amb souvenirs d’Obama i família...
... paradetes de peix i marisc, amb algunes espècies que no havia vist mai...
... i de plantes, fruites, algunes també una bastant exòtiques per a mi, i espècies. Una combinació que fa bastanta olor (o pudor, com es vulga vore).
Pugem pel Mulberry Street, que és l’únic carrer que queda del Little Italy. Bàsicament està ple de restaurant, on fem un cafè expresso (per fi, un bon cafè després dels molts cafès aiguats americans), decorat amb els tres colors de la bandera italiana amb garlandes i ple de turistes.
Little Italy està desapareixent a Nova York, menjada per Chinatown. De fet aquest reducte està sent també colonitzat, amb alguna que altra tenda. I una mostra que la zona està copada són els cartells de campanya dels polítics que es presenten per aquesta zona de la ciutat:
A l’encreuament amb Grand St girem a l’esquerra. Ja no hi ha res més de Little Italy però sí encara molt de Chinatown.
Baixem pel carrer Bowery fins arribar a l’entrada del Manhattan Bridge, un dels més conegut i fotografiats pels turistes, tot i que no tant com el de Brooklyn. És una entrada monumental i elevada, el que fa que alguns edificis queden més baixos que el pont.
Continuem caminant pel Bowery St, i veiem encara més accentuat el barri xinès en els carrer més estrets que el creuen, plens de cartells en vertical, com si estiguérem a l’orient llunyà.
A la cantonada del carrer Bowery i el Bayard es troba la Edward Mooney House, un edifici de rajoles roges que resulta ser la casa unifamiliar més antiga de Nova York. Va ser construïda el 1785 i ha sigut una tenda, un hotel, un saló de billars, un club social xinès i, ara, un banc.
Girem pel carrer Pell i després pel Doyers, un carreró estret en forma d’L i ple de barberies i restaurants.
La guia de viatges ens recomanava picar alguna cosa al dim sum de la foto d’a dalt, i la nostra idea era menjar alguna cosa a algun restaurant del Chinatown, però l’olor contínua dels carrers i la falta de neteja que es veia en la majoria de llocs no ens feien massa confiança. Digue’ns tiquismiquis.
Arribem finalment a la Chatham Square, on descansem una miqueta i contemplem el Kim Lau Memorial Arc, un arc construït en 1962 en memòria dels americans d’origen xinès que van morir a la segona guerra mundial, i l’estàtua de Lin Ze Xu, un estudiant que va liderar la primera guerra de l’opi el 1839.
Estem molt a prop del pont de Brooklyn, així que decidim creuar-lo, pegar una volta per Brooklyn i esperar a que es faça fosc per a vore l’skyline de Nova York de nit. Ens consta una miqueta poder pujar al pont, perquè com el de Manhattan, hi ha carrers que queden a una altura mes baixa i s’ha de pujar per unes escales que ens consta trobar (a nosaltres i a altres turistes, pel que podem comprovar).
El Brooklyn Bridge està ple de turistes, però és que és molt bonic. Es va inaugurar el 1883 i va ser el primer pont de suspensió construït en acer del món. Es tracta d’una construcció a dos nivell, per dalt passen les persones i les bicis i per baix hi ha molts carrils per als cotxes. La història de la construcció, com es va fer i alguns aspectes tècnics te’ls van explicant al llarg del pont, sobretot en la zona central, on hi ha una espècie d’àrea més ampla on pots mirar les vistes en tranquil·litat. Unes vistes molt boniques, per cert, de la ciutat de Nova York.
A meitat camí es pot també els “piers”, o molls, on hi ha vaixells amarrats. També Governor’s Island, que té dues fortificacions històriques, i des del 2001 són monument nacional. I, com no, Liberty Island, on es troba la famosa Estàtua de la Llibertat.
Durant tot el trajecte, que no és massa llarg, no pots deixar de fer fotos, perquè va canviant la perspectiva i penses que cada volta és millor, o es veu una cosa nova...
Per fi arribem a Brooklyn i estem molt cansats després de tota la patejada del dia. Així que el primer que fem es descansar en el primer parc que trobem, el Parkes Cadman Plaza, just on acaba el pont de Brooklyn. Una volta hem recuperat algo de forces fem una mini passejada pel barri. Baixem fins a Clark St. Aquesta zona de Brooklyn és molt mona, amb casetes de dues o tres plantes, de rajoles i amb escaletes per accedir a l’entrada principal. És també un barri molt tranquil, amb pocs turistes i poques tendes.
Volíem voltar més però ja no podem en l’ànima, així que anem fins al Brooklyn Heights Promenade, un passeig construït al damunt d’una via ràpida i amb unes vistes magnífiques del Sud de Manhattan.
La idea és seure en un banc, descansar i esperar a que es faça fosc.
El dia acaba amb un viatge de metro. Tornem fins a l’estació de Clark St on agarrem la línia roja (les línies 2 i 3) que ens deixa directe a Times Square. Una miqueta després estem a l’hotel dormint després d’un dia molt llarg i en el que hem vist moltes coses. Però demà és diumenge i segur que serà més tranquil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada