El dia comença prompte perquè tornem a canviar de ciutat, bé, en realitat canviem d’estat i anem a un poble, a Bennington, a l’estat de Vermont. Està situat a la zona coneguda com a Nova Anglaterra (de la que també forma part Massachusetts), però està més a l’interior. És un estat verd, preciós i rural. Estem només de pas, de camí fins a Chicago, Així que pararem a un dels pobles més importants del sud, Bennington.
Comencem el camí per l’autopista, que torna a estar envoltat de tossals verds plens d’arbres...
... però ens desviem per carreteres més xicotetes per vore algun poble de l’Amèrica més interior.
Passem per ponts sobre rius...
... cases que són en realitat tendes de souvenirs...
... acompanyats de moters i camions...
... veient graners o similars a l’horitzó...
... Fins que parem a dinar. Ho fem en un restaurant xicotet de carretera des d’on es tenen unes vistes espectaculars i es mengen uns entrepans de primera!
Després de dinar reprenem el camí i prompte ens creuem en el primer autobús escolar dels Estats Units. Una confirmació, sí, és igual que el dels Simpsons.
I per fi arribem a Benningoton! Ens allotjarem a la Henry House Inn (www.henryhouseinn.com) una casa construïda en 1769 just al costat d’un dels famosos ponts coberts de Vermont.
La casa és preciosa, antiga, de fusta, amb moltes habitacions, i el propietari és molt agradable. Ens pregunta d’on som, s’estranya una miqueta del nostre pla de viatge – està acostumat a que la gent vaja uns dies a desconnectar, no una nit i de pas – i ens ensenya totes les habitacions mentre ens explica l’ús que tenien antigament. Després de deixar les maletes decidim anar a pegar una volta al poble i vore una miqueta la zona. El primer que trobem és un altre pont cobert. És molt bonic, però no acabem de trobar el perquè de fer-los d’aquesta manera.
Esta zona és molt verda i molts nord-americans hi van sobretot a la tardor per a relaxar-se, desconnectar i disfrutar de la bellesa de la natura. Just a la vora del pont, per exemple, hi ha un llaquet.
El poble de Bennington destaca per un trio de ponts coberts i també pel seu centre, ple de cases colonials que es mantenen en perfectes condicions.
Al centre ens trobem amb una església de pedra que imita el gòtic, que un veí ens descriu com a antiga.
Pel costat hi ha un riuet que amb el seu soroll fa que tot semble molt tranquil.
Anem passejant fins on estaven les antigues vies del tren, construïdes per a transportar fusta. Ara ja no existeixen, hi ha un bosquet d’arbres altíssims i unes rutes per on pots passejar. És el Hadwen Woods Trail.
El passeig continua cap al Benninton Museum, que ja està tancat. Però per fora veiem la típica escola antiga americana que ara és un museu, la Grandma Moses Schoolhouse Museum.
Enfront hi ha l’escola actual, amb un gran pati obert de gespa, i al seu costat un cementiri antic...
Passejant pel poble ens trobem moltes curiositats, com aquests cotxes antics.
I finalment, arribem al Bennington Battle Monument, un obelisc de 93 metres d’alçada des d’on es tenen unes vistes de 360º de la zona i que commemora la batalla de la Guerra de la Independència que es va produir en aquest indret en 1777. Lamentablement està tancat, perquè són més tard de les 5, així que en contentem en vore’l per fora. Al seu costat hi ha un figura d’un ren decorat – tipus els cow parede que han fet a Barcelona -, unes decoracions que també trobarem a altres zones del poble.
Des d’ací tornem fins al centre del poble on passegem, ens fem unes cerveses i unes bones hamburgueses i a dormir cap la casa. De camí però, un control d’alcoholèmia! No són com els d’ací. Diferències: primer, s’avisen des de molt abans amb cartells que posa que t’aproximes a un “check point”. La policia també està molt visible i et va fent llumades per a que t’apares on et diuen. La cosa, però, va anar així:
Policia – Hola, nois! (saludant assomant-se per la finestreta del nostre cotxe)
Nosaltres – som turistes europeus i no sabem com funcionen estos controls.
P – Tranquils, heu pres alcohol o drogues?
N – No!
P – Segur? (mentre mira l’interior del vehicle)
N – No, només una hamburguesa i ara anem a dormir.
P – (sospir) D’acord, podeu continuar.
Moments de tensió, perquè sí que havíem begut, no sabíem el límit d’alcoholèmia i no sabíem què podia passar, però al final, una bona anècdota que contar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada