Només tenim un dia per a descobrir una de les ciutats amb més història dels Estats Units, així que el dia comença matí. Després de desdejunar al bar de l’hotel, anem fins al centre passejant pel Back Bay, un bonic barri de cases baixes de pedra rojosa.
Es tracta d’un barri que està a la riba del riu Charles, i des d’on es tenen unes boniques vistes de la part nord de Boston. Just a les vores del riu passen vies ràpides per a cotxes, però també han deixat una zona verda per on es pot vore molta gent fent esport.
I una altra sorpresa, ens trobem amb una església de la Cienciologia, sí, aquesta que segueixen famosos com Tom Cruise.
Quan arribem a Dartmouth Street girem a la dreta i creuem Commonwealth Avenue, una espècie de rambla molt agradable arbrada.
I de seguida arribem a Copley Square, una bonica plaça rodejada d’edificis històrics. Un dels que més crida l’atenció és la Trinity Church, una església que la guia descriu com a d’estil romànic francès, però que a mi el que em sembla és un castellet de mentida que contrasta, i molt, amb els moderns edificis d’oficines de la vora.
Mentre anem cap a l’entrada principal observem una escultura que fa bastanta cosa. És de Phillips Brooks, un predicador molt famós i qui va estar al capdavant de la fundació d’aquesta parròquia. No hi hauria res a dir si no fora que al seu darrere hi ha una altra figura que representa la mort i subjecta una gran creu. Tot plegat, molt macabre tot i que a la foto no ho semble tant.
L’església va ser dissenyada per Henry Hobson Richardson i construïda entre 1872 i 1877. Va ser la primera dels Estats Units a imitar l’estil romànic europeu. El dia de la nostra visita l’església no estava oberta als turistes, només als qui vulgueren anar a pregar pel senador Ted Kennedy, així que la visita a dins és curta i sense poder fer fotos.
Com en moltes biblioteques americanes, hi ha dos lleons, però no estan a l’entrada de fora, sinó presidint les grans escalinates que porten a la sala de lectura.
La ruta continua per a descobrir els Boston Common, el primer parc públic dels Estats Units. És una extensió immensa de 20 hectàries, que es complementa amb el Public Garden, un bonic jardí de 10 hectàries amb un gran llac al centre amb barcasses per a pegar una volteta.
Els Boston Common, va ser, primer que res, un cap on pasturaven vaques. Després, i fins al 1800, ací es van penjar alguns dels que desafiaven la moral puritana de l’època, entre ells, alguna de els considerades com a bruixes. Ara res d’això queda, sinó que és un lloc molt tranquil, on estirar-te a l’ombra dels arbres, passejar o fer esport.
Des del mateix parc s’inicia una de les principals rutes turístiques de la ciutat, el Freedom Trail. Pots agarrar de la caseta d’informació de l’est del Boston Common un plànol que t’indica la ruta i els punts d’interès. Un camí que també es pot seguir a les voreres, perquè al terra hi ha dues fileres de rajoles roges que la marquen. La primera parada és la State House, dissenyada per Charles Bulfinch, l’arquitecte colonial més conegut de Boston. Està coronada per una cúpula daurada i és des de 1798 la seu del govern de Massachusetts. Està tancat, amb la bandera a mig pal també per record a Ted Kennedy.
Just al davant està el Robert Gould Shaw Memorial, que recorda el primer batalló de negres que va ixir de Boston per a lluitar en la guerra de la Civil Americana.
Girem per Park Street fins arribar a Tremont Street. En aquesta cantonada es troba la Park Street Church, d’estil colonial, que no té massa per a veure.
Més interessant és el Granary Burying Ground, un cementeri que data de 1660 i on estan enterrats importants herois de la revolució americana com Paul Revere, John Hancock i Samuel Adams. També moltes de les víctimes de la massacre de Boston, un incident ocorregut el 1770, quan els militars britànics van matar 5 civils americans.
Pujant per Tremont St s’arriba a la King’s Chapel, una de les esglésies més antigues, construïda primer de fusta el 1686, i després en pedra en 1749. Al seu costat també hi ha un curiós cementeri on es poden trobar tombes de nobles britànics.
Baixant School Street es passa per la Primera escola pública de Boston, construïda en 1635. L’edifici original ja no existeix i un mosaic al terra la recorda.
Al costat està el Old City Hall, l’antic ajuntament, seu del govern municipal des de 1865 a 1969. Està construït just on es trobava l’antiga escola pública.
Una miqueta més avall s’arriba al Boston Irish Famine Memorial, unes escultures realitzades en 1998, 150 anys després de la gran fam que va assolar Irlanda i va obligar a molts dels seus ciutadans a emigrar als Estats Units.
Si et desvies una miqueta del camí (però molt poquet) trobes la Old South Meeting House¸ de 1729, una església que va servi de lloc de reunió per als revolucionaris del Boston Tea Party.
La ruta continua per Washington St, fins arribar a la Old State House, l’edifici públic més antic de Boston, de 1713. Va ser la seu del govern de Massachusetts fins finals dels segle XVIII, i ara és un museu d’història. Des del balcó de l’est es va proclamar la Independència dels Estats Units el 18 de juliol de 1776. Ara es veu un edifici bastant xicotet comparat amb els que l’envolten, moderns gratacels amb façanes de vidre d’oficines.
Molt propet es troba un altre dels edificis històrics de la ciutat, el Faneuil Hall, mercat i lloc de trobada des de 1740.
Al seu costat estan els Quincy Market i el North and South Market, i són, en conjunt, una zona comercial, amb restaurants i tendes.
Si continues pujant cap al nord arribes a una de les zones més antigues de la ciutat, on encara queden algunes de les tavernes i bars on els líders revolucionaris es trobaven.
Nosaltres parem a menjar a una d’elles, la Green Dragon Tavern (http://greendragonboston.com/) que segons expliquen, va ser oberta en 1657 i va servir de lloc de trobada i reunió dels líders revolucionaris que van lluitar per la independència americana. És curiós estar, però el menjar, almenys el que vam tastar, no és res de l’altre món i bastant car. Vam provar unes clòtxines i llagosta a l’estil d’allà, és a dir, bullida acompanyada de mantega. Res com la caldereta d’ací!
Uns carrers més amunt s’arriba al barri italià, una zona plena de trattories i on encara sents parlar en italià. Parem a prendre un bon cafè!
És en este barri també, on va nàixer Paul Revere, un dels líders revolucionaris. Sa casa encara està dempeus. De fet, és l’edifici més antic de Boston.
Continuant pel carrer Hanover, cantonada amb Clark Street veiem molta gent esperant al davant d’una església. És la Saint Stephen, una xicoteta església catòlica, on es faran els funerals del senador Ted Kennedy. Cal fer un apunt sobre aquest polític. És un dels germans del president John Fitzgerald Kennedy. Són de família catòlica, nascuts a Boston i descendents d’immigrants irlandesos. Com el seu germà, va ser membre del partit demòcrata i durant 47 anys senador per Massachusetts. Havia mort el dia d’abans a la nostra arribada a Boston, ciutat on se li van fer els funerals i on va ser soterrat. De fet, totes les banderes oficials van onejar durant uns dies a mig pal.
Davant l’església hi havia molta gent, alguns amb banderetes, altres asseguts en cadires. I també mitjans de comunicació, que van ser els que ens van informar de què era el que passava. Vam estar una estoneta xarrant amb alguns periodistes, que es van sorprendre que sapiguérem alguna cosa de Ted Kennedy, com que va ser un dels que va donar suport a Obama i un dels impulsors de la reforma sanitària que el president demòcrata vol fer al país. Ens van dir que el fèretre no tardaria en arribar, però nosaltres vam decidir marxar i continuar la visita a la ciutat. Només tenim un dia i cal aprofitar-lo!
Just al davant de l’església hi han uns jardinets i una estàtua dedicada a uns dels líders de la Revolució Americana, Paul Revere.
I seguint el passeig, es troba la Old North Church, també escenari determinant de la Revolució Americana. Ací es van penjar uns farolets que van avisar a Paul Revere de per on venien els britànics, i va poder preparar la resistència. La veritat és que té importància històrica, perquè com a monument no és gran cosa.
Una miqueta més amunt hi ha un altre dels antics i curiosos cementeris americans, el Copp’s Hill Buryng Ground, amb tombes de l’època colonial.
El nostre passeig continua per alguns carrers més del barri italià, decorats per a la festivitat de Sant Antoni, que no coincidim per uns dies, ja que se celebren l'últim cap de setmana d’agost. Es tracta d’una de les festes italianes més importats del país, on es passeja una figura de Sant Antoni de Pàdua i la gent va engaxant-li bitllets de dòlars per a demanar dessitjos...
El Freedom Trail continua a l’altra banda del riu, on creuem pel Charleston Bridge, amb estructura de ferro.
Des de l’altra riba es tenen unes bones vistes de tot el que acabem de recórrer.
Parem a pegar-li una ullada al moll on hi ha bucs de guerra...
... i continuem passejant per esta banda del riu que no té massa a vore amb l’altra. Ací hi ha les típiques casetes americanes, unifamiliars, de fusta, algunes amb jardinet, i molt boniquetes.
Fins que arribem al Bunker Hill Monument. És un obelisc col·locat a l’escenari del primer combat de la revolució.
Fins que arribem al Bunker Hill Monument. És un obelisc col·locat a l’escenari del primer combat de la revolució.
Es pot pujar per les seues empinades escales fins al capdamunt de tot, des d’on es tenen unes esplèndides vistes a la ciutat!
Després de trobar-nos uns catalans pujant i d’explicar-li a una xica de Chicago que el que parlàvem era català, continuem passejant pels carrers tranquils...
... fins a trobar el metro (que ací li diuen The Train) i anar a Harvard, una de les universitats més importants del món! És la universitat més antiga del país, de 1636, i en realitat no es troba a Boston, sinó a Cambridge (que no s’ha de confondre amb la de la Gran Bretanya!) D’aquesta universitat han ixit dotzenes de premis nobel i líders nord-americans. Està distribuïda en un gran campus amb jardins i edificis antics i de més nous. Del primer que veiem és l’estàtua de John Harvard, al Harvard Yard, al davant del Hall de la Universitat.
Just a la vora està la Widener Library, una gran biblioteca amb una façana de columnes a la que no podem entrar perquè ja és l’hora de tancar (a les 5 de la vesprada)
Just enfront està la Memorial Church, una església al campus.
Depén de l’època que vages, es poden fer visites guiades. Quan nosaltres anem no se’n fan. El que sí que veiem són molts grups de nous estudiants perquè just aquest dia és quan els fan la festa de benvinguda. Ho sabem perquè just al davant del Memorial Hall Sanders Theater....
... hi ha una gran cua de gent i una banda de música que els dóna la benvinguda!
Peguem una volteta més pel campus, que és molt gran amb moltes zones de gespa i descans.
... hi ha una gran cua de gent i una banda de música que els dóna la benvinguda!
Al davant hi ha una porta amb una placa que recorda les primeres dones que van poder estudiar en aquesta prestigiosa universitat.
Peguem una volteta més pel campus, que és molt gran amb moltes zones de gespa i descans.
Cal dir que la Universitat té diversos museus, el Fogg Art Museum (col·leccions antigues d’art occidental des de l’edat mitjana i fins l’impressionisme), el Busch-Reisinger Museum (especialitzat en l’art del nord d’Europa), el Arthur M Sackler Museum (art asiàtic i islàmic), el Harvard Museum of Natural History (museu d’història natural) i el Peabody Museum of Archaeology & Ethnology (amb destacades exposicions sobre els nadius americans). Nosaltres no n’entrem a cap, però si es va amb més temps es pot fer una ullada.
Després de pegar una volta pel campus i ja rebentats de tot el dia caminant, anem a fer una cerveseta a un dels molts bars que hi ha pels voltants, on ens demanen el DNI!!!
Tornem en metro des de Harvard amb la línia roja que ens deixa a la vora del Boston Common. De nit sembla una altra cosa, així que ens parem a descansar una miqueta a la vora del Frog Pond (l’estany de la granota) il·luminat.
La idea és anar passejant fins arribar a un dels bars de ficció més coneguts: Cheers. Està Beacon Street cantonada amb Brimmer Street i és molt fàcil de trobar perquè és exactament igual que com ixia a la sèrie!
És un local soterrani i bastant pensat per als turistes. Però es menja bastant bé (hamburgueses i amanides) i si es vol es poden comprar records de la sèrie de televisió.
Tornem caminant cap a l’hotel altra volta pel Back Bay. Ara, les fraternitats que hem vist al matí que arreglaven, estan ja en ple funcionament i se sent música a molts llocs. És molt curiós!
Estem rebentats però també contents perquè amb només un dia hem vist molt! El resum, Boston és una ciutat totalment diferent de Nova York. És més xicoteta, sí, però també té molta més història. Els barris més antics tenen molt d’encant, i la combinació entre cases antigues i de rajoles roges i els gratacels de vidre és sorprenent. Llàstima que no puguem disfrutar-la uns quants dies més i haguem d’anar-nos-en ja l’endemà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada